Màxima altitud del terme d´Alfafara, amb 1086 metres, d´ombria boscosa i de difícil pujada. Al seu peu naixen fonts com la del Racó de la Font i la del Tarragó.
divendres, 9 de maig del 2008
FONT DE LA BURRÀ
Amagada a la vora del riu Vinalopó, només la trobarem si sabem per on anar, seguint riu avall des del Toll Blau. El barranquet on està la font és d´allò més selvàtic: un bosquet d´avellaners amb vells xops. La font està pràcticament reblida d´esbarzers.
ERMITA DE SANTA BÀRBARA I FONT DEL PLA
En un replà, a la capçalera del Vinalopó, trobem l´ermita de Santa Bàrbara, a la vora de la qual naix la font del Pla. Ens cridarà l´atenció un vell exemplar de xop, a la vora de la font, recolzat en dos pilars de pedra per a evitar que s´esgarre. Els pinars dels voltants són molt rovelloners quan les condicions de pluja són favorables.
FONT DEL TEULAR
Quasi al capdamunt de la pujada des de Bocairent a l´ermita de Santa Bàrbara naix aquesta font, que és conduïda per una canaleta per l´esquerp barranc. Quan es desborda, forma unes vistoses cascades.
FONT DE LES ALQUERIES
A l´ombria de Bocairent, un preciós barranc que puja a l´ermita de Santa Bàrbara, quan es desborda la font del Teular, salta una cascada entre les penyes que retrona per tota la serra, i es fa visible des del poble. Aquest torrent arriba a la font de les Alqueries, en un frondós barranc d´antigues carrasques, i es remansa en una bassa de fosques aigües i serà aprofitada per a regar les hortes del poble.
FONT DEL TARRAGÓ
Si eixim des d´Alfafara camí del càmping, acaben els bancals i arribem a un alberg. A uns 100 metres bosc endins, naix la font del Tarragó, tot i que el gros del cabal de la font vessa directament a la bassa, només es deixa un raig per a beure. Hi trobem paellers, taules i bancs per a passar el dia. L´entorn és un dels boscos més bells de Mariola, alts pins blancs, bardisses impenetrables d´aritjol, heura, i lligabosc, freixos i carrasques.
FONT DE BONELL
Cabdalosa font construïda amb pedra, als afores d´Agres. L´aigua d´aquesta font és usada per al reg.
PENYA DEL XORRO
Només la veurem amb aigua uns pocs dies a l´any, després de pluges torrencials, més fàcilment a la primavera o a la tardor. Està situada just damunt d´Alfafara, sobre la font del Tarragó, i quan plovia i nevava més que no ara, l´aigua d´aquesta torrentera feia moure un molí, ara en ruïnes.
RACÓ DE LA FONT
Naix en un alcavó, al bell mig d´un bosquet de freixos, un dels racons més salvatges de Mariola. Quan les pluges han sigut intenses, a les aigües de la font se li afigen les d´un torrent que baixa des de més amunt, i és aleshores quan el Racó de la Font mostra el seu major esplendor. Fins fa uns anys, el doll del rierol era conduït per una canaleta serra avall, fins precipitar-se per una bella cascada de tosca, coberta de molses reverdides per les gotes de l´aigua, però ara, la canaleta es troba embossada pel fang i els joncs, i l´aigua ha canviat de camí, botant ara sobre una balma ennegrida per la humitat, i més avall, corre amb estrèpit entre freixos, oms i baladres, camí d´Alfafara.
ALFAFARA
És el poble més xicotet de Mariola, a prop de 600 metres d´altitud, i situat en un dels més bells racons de l´ombria mariolenca, sota els tallats del Racó de la Font i la Penya del Salt, i ben envoltat de densos pinars. La seua població ronda els 400 habitants, i al seu voltant s´han construït nombrosos xalets de segona residència, sobretot de gent d´Alcoi.
diumenge, 24 de febrer del 2008
SERRA MARIOLA
Aquesta foto està feta des de les proximitats de Cocentaina, i en ella podem veure l´Alberri i el Montcabrer, les majors altituds de la serra. Mariola s´enlaira amb força des de la Plana de Muro, per a després anar obrint-se en plàcides valletes i muntanyes més suaus cap a ponent.
CASTELL DE COCENTAINA
En la primera estribació de Mariola situat damunt mateix del poble, està el castell, una simple torre sobre restes de muralles àrabs. A partir d´ací, la serra guanya altitud repentinament, en la vessant més salvatge, amb abundants fonts, com la de Sant Cristòfol, de la Penya Banyada, del Xorrador, de Borràs, de les Vuit Piletes, de l´Heura, de la Boronà, de l´Esquererola, de Sanxo, de Sant Vicent, del Racó Llobet, del Magre, dels Xops, de la Quebrantà, del Pouet...
EL MAS DE LLOPIS
En un replà immediat al Montcabrer, el Mas de Llopis és el perfecte balcó cap a la comarca del Comtat. És un lloc solitari, de bancals abandonats fa temps, el mas en ruïnes, i la vessant del Montcabrer, arisca, amb penyassegats i pedreres, entre les quals creixen aurons, corners, espinals, carrasques i alguns pins més a la vora del mas. Sovint les heures escalen per les penyes o pels arbres.
L´ALBERRI
Segona altura de Mariola. Les Penyes Monteses són el cim d´aquesta muntanya d´esquerpes parets cap a la Plana de Muro, amb 1353 metres. Està unida al Montcabrer per un collat, en el qual naix la font del Pouet o del Montcabrer, la més alta de Mariola.
FONT DE SANXO
Al mateix peu de les Penyes Monteses naix la font de Sanxo, una de les més enlairades de Mariola, entre espinals, coixí de pastor, i les aromàtiques herbes muntanyenques, com el timó, la sàlvia i l´espígol.FONT DE LES VUIT PILETES
Una de les més vistoses de la vessant contestana de Mariola, l´aigua passa de pila en pila, entre exhuberant vegetació.
EL MONTCABRER
Major altura de Mariola, amb 1389 metres, forma un desnivell de quasi 1000 amb la immediata plana de Muro, puig el poble de Muro es troba a 399. Alguns barrancs salvatges baixen precipitadament cap a la plana, com de l´Escurrupènia, la Quebrantà, la Querola o les Fontanelles.
EL FRARE DE MURO
Altre contrafort de Mariola, ara recaient sobre l´estret d´Agres, és el del Frare de Muro, tot un símbol per als murers. Sota el Frare passa la via del tren Alcoi-Xàtiva, així com la plataforma abandonada del Carrilet, o el Xitxarra, d´Alcoi a Cieza per Agres i Bocairent.
RIU D´AGRES
Els barrancs que baixen per l´ombria de Mariola s´ajunten per a formar el riu d´Agres, un afluent del Serpis. Té alguns paratges deliciosos, com la Font del Baladre o els Fontanars de Muro.
AIGUA
Després dels temporals de primavera o tardor, les torrenteres de l´ombria de Mariola, eixutes tot l´any, reviscolen amb el discórrer de l´aigua, i formen cascades vistoses. Aquesta es troba al barranc dels Quinyons (Agres). El rierol baixa brau, primer entre pinars, i més avall, camí del riu d´Agres, entre oliveres centenàries, nogueres, cirerers, i alguns selvàtics bosquets de xops, roures i ailants.
FONT DEL MOLÍ MATÓ
A la font del Molí Mató observem aquesta formació de tosca, per la brollen fils d´aigua entre molses, falzies i herba de melic, plantes associades a les humitats i la presència d´aigua. Més avall, en temps de pluges, es formarà una sonora cascada. El naixement es troba un poc més amunt, a la fosca cova del Mont Blanc.CONVENT D´AGRES
Auster edifici que encapçala la vila d´Agres, formant un mirador al bell mig de l´ombria de la serra Mariola. Un indret molt visitat els caps de setmana i en èpoques vacacionals. Al darrere es conserva algun fragment del castell d´Agres.
LA TEIXERA D´AGRES
Antic bosc de prop d´un centenar de teixos, un incendi a principis dels anys 80 el va delmar. Ara només podem veure 6 o 7 exemplars multicentenaris, però també un monumental auró entre mig d´un rodal de vegetació de fulla caduca, formada per aurons, corners, espinals... A la foto tenim un corner florit al mes de maig, amb el seu blanc característic.
LA CAVA ARQUEJADA
La Cava Arquejada és molt més que un pou de neu: és el símbol de Mariola, i una mostra d´una activitat fa molt de temps extinta, com era el negoci de la neu. Els segles XVII i XVIII foren prou més humits i freds que l´actual, i la serra Mariola rebia nevades més intenses i freqüents. La neu es conservava dins d´aquests pous, i a l´estiu s´extreia, es transportava a les ciutats, i s´utilitzava per a la conservació d´aliments, per a usos medicinals, o per a l´artesania del gelat. La minva de les nevades i els frigorífics acabaren amb aquesta indústria, i ara, la majoria dels pous de neu o caves estan en ruïnes.
CAVA DEL BUITRE
Menys coneguda que la cava Arquejada, i amagada entre pinars de repoblació, està la cava del Buitre, que encara conserva intacta la seua coberta. Altres pous de neu són: la monumental cava d´En Miquel, fortificada, la petita cava de l´Habitació, immediata al refugi Montcabrer, o la cava del Teix, a penes perceptible, a l´estar envaïda per la vegetació, molt a prop també del refugi, però amagada a l´ombria.
FONT DE PARATS
Amagada en la més recòndita valleta de la serra Mariola, la finca de Parats fou comprada per la Diputació d´Alacant. Els voltants de la font, abans bancals erms i la font mig perduda, han estat netejats i repoblats, i la font, recuperada, amb les basses, bassons i llavador nets. El mas s´ha restaurat, i possiblement es faça servir com a alberg o refugi.
FONT DE L´ARBRE
Un dia d´hivern, la bassa de la Font de l´Arbre romania congelada, i la serra coberta de neu. A finals de gener de 2007, una capa d´entre 20 i 50 cm. de neu deixava la serra Mariola totalment blanca, i dies després, al fondre´s, alimentava fonts i rierols.
BOCAIRENT
Pertanyent a la Vall d´Albaida, és un pintoresc poble que ha apostat pel turisme rural. El seu barri medieval és la seua targeta de presentació. Al seu casc urbà trobarem una plaça de bous picada a la roca, la cava de Sant Blai, i davall mateix del barri medieval, les Covetes dels Moros, una série de galeries excavades a la roca, amb finestres cap a l´exterior, en un pany de roca vertical. Un pont medieval de pedra era l´antic accés a Bocairent. La indústria predominant és la tèxtil, com a tots els pobles més grans de Mariola, i ací, més concretament, les mantes. Els voltants de Bocairent són rics en aigua, amb fonts com la de l´Alboret, el Teular, el Pla, el Roglar, de Mariola, dels Arbres, de Masserra,...
BOLETS
Els boscs de Mariola són rics en fongs, alguns comestibles com aquests: els bolets de xop, i d´altres com el rovelló, la morena, el pet de llop, o les turmes. Si a finals d´agost, les tempestes són generoses, els mesos d´octubre i novembre solen abundar els bolets.
LA FONT DE LA COVETA
Oficialment és el naixement del riu Vinalopó, encara que en temps de bones pluges, la font dels Brulls, riu amunt, aporta un major cabdal, inclús, que el que ací brolla. El Vinalopó només portarà aigua durant uns pocs quilòmetres, perquè entre Banyeres de Mariola i Beneixama, mitjançant un assut se li desvia l´aigua per a regar els camps de l´Alt Vinalopó. L´home ha fet un intens ús de les aigües d´aquest riu des de sempre, deixant-lo exhaust abans d´arribar a Villena.
EL TOLL BLAU
Segurament serà el paisatge d´aigua més bell de tot el parc natural de la serra Mariola. A pocs metres del seu naixement, el Toll Blau és una bona zona de bany, això sí, amb l´aigua molt freda inclús en estiu. L´accés és un poc difícil, puix s´ha de travessar el riu, i si va crescut cal passar per dins l´aigua.
MOLÍ DE L´OMBRIA
Primeres llums matinals d´un dia d´estiu al toll que el riu Vinalopó forma al Molí de l´Ombria. Aquest paratge ha estat condicionat com a zona d´acampada, a menys d´un quilòmetre de Banyeres de Mariola, on el riu llepa els peus de la serra Fontanella. És un indret d´una placidesa que ens convida a passar un bon dia de bany i descans, en les fresques aigües del Vinalopó.
XOPARS DEL RIU VINALOPÓ
A finals d´octubre i primers de novembre, els xopars del riu Vinalopó mostren els seus millores colors abans de quedar-se nus. Aquest efímer espectacle cromàtic acompanya els buscadors de bolets i rovellons.
MAS DE GUILELLA
Alguns masos eren autèntiques finques senyorials, com aquesta, al bell mig d´una valleta de vinyes i sembrats, capçalera del riu Vinalopó.
MASOS
Tota la serra de Mariola està esguitada de preciosos masos, senyal d´un intens ús agrícola i ramader. Ara, la majoria d´ells són utilitzats com a finques d´esbarjo. Aquest, enclavat
en la valleta de Polop, és el mas de Sampèrius. Fins i tot té una petita ermita, puig antigament els masos eren habitats per famílies que a penes baixaven a la ciutat, i feien la vida quasi totalment integrada en la natura.
CASETES DE MARIOLA
En un replà de sembrats entre els barranc del Bou i el del riu Barxell, les casetes de Mariola formen un petit llogaret amb bones vistes.
ELS CANALONS
El riu Polop, format per la confluència de barrancs com els del Troncal, el de l´Aigüeta Amarga, el del Merlanxer o el de l´Infern, travessa un estret on s´ajunten les serres de Mariola i la Font Roja, anomenat "els Canalons". La frondositat dels Canalons és indescriptible, així com la verticalitat dels espadats. Aquest pas, a Alcoi és anomenat el "Pas de la Mort", puix cal agafar-se de cables clavats en roca viva per no caure als tolls del riu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)